# Dolor que nos hace humanos
## Sessió 1
* Vam fer una pluja d'idees per a poder concretar les bases del nostre projecte. Vam posar en comú els diferents conceptes i tècniques que aportem del projecte anterior per trobar un punt en comú.
* El dolor i connectar han sigut els dos temes que més els hi hem donat importància per separat, llavors per a fer aquest treball en conjunt ja havíem trobat la temàtica.
* S'ha fet un arbre de les idees per poder veure la trajectòria que podia tenir el nostre projecte i al final ens hem quedat amb el següent:

* A partir d'aquests conceptes vam voler aprofundir més en el significat de cadascú:
* De la branca de sentir incomoditat hem quedat que l'espectador estigui obligat al contacte físic amb l'obra. També que hi ha dos tipus d'incomoditat que hem decidit: la incomoditat física, que serien imatges col·locades en llocs complicats de veure, i la incomoditat mental de les imatges en si, que siguin grotesques, generant la sensació de "it's like an accident, gruesome but you can't look away". D'aquí surt mirar, que és obligat de l'espectador i connectar amb ell, per arribar a una sensació de "jo no hi puc fer res".
* De la branca de cremar tindríem més la part tècnica, focalitzant-nos en el final de l'obra, és a dir, si arribava a ser realitzada. Hem decidit que l'escultura principal que estarà localitzada al mig de la sala estigui feta d'un material que pugui ser desfet, més que cremat i evaporat, per poder arribar a trobar noves textures que representin "pell desfeta" i aconseguint així les formes abstractes. Els acabats destruïts de l'obra seran causats per l'espectador quan es tracta de l'escultura, però en les pintures ja serien acabats implícits fets per l'autora. La finalitat es que sigui tocat, i que aquest contacte sigui incòmode.
* De la branca del plaer, la trobarem més en les pintures. El plaer en si forma part del nostre discurs: al final ens pressionem i ens autodestruïm per intentar arribar a allò que ens ha de produir plaer. Et mates per sentir-te bé i complet quan al final, aquella flama que et motivava t'ha menjat per dins. D'aquí surt la vulnerabilitat, poder afrontar que tots alguna vegada s'ha arribat a cremar i ha arribat a patir per obtenir aquella cosa que, un cop la té, ja no hi sent res.
* Finalment, tenim la branca òbvia de l'exploració del dolor, ja que la nostra obra el que busca és exposar el patiment i el seu límit de destrucció a l'espectador, que quan surti d'aquella sala hagi de reposar per uns minuts.

* Hem pogut treure la següent llista de conclusions:
1. La figura humana ha de ser-hi present
2. La importància de l'espectador i el seu paper en el procés de l'obra
3. Arribar a fer que l'espectador hagi de fer un exercici d'introspecció sobre el tema tractat
4. Que la sensació i l'atmosfera creada sigui grotesca, desagradable, "guarra"..., però que des de fora de la sala (és a dir, abans d'entrar-hi) es vegi com una sala barroca.

---

## Sessió 2
* A partir de les conclusions i les concessions de la sessió anterior, Hem acabat amb dues idees bastant semblants: En una sala, que hi hagi projeccions de les pintures digitals per a totes les parets que expressen tot allò grotesc i violent de la nostra vida quotidiana. Per terra i les parets, màscares de cares humanes i cera d'espelmes cremant. En mig de la sala hi ha una escultura representant el patiment màxim de l'ésser humà. A partir d'aquí tenim dues idees per a la interacció:
1. Que a mesura que la sala es vagi omplint de gent, les pintures van augmentant el nivell del grotesc i l'escultura es consumeix depenent amb aquest augment de temperatura.
2. Que a la base de l'escultura hi hagi uns sensors de pressió, i quan aquesta augmenta, l'escultura crema amb més o menys intensitat.
* Després de discutir aquestes dues possibilitats hem acabat quedant-nos amb la segona idea, ja que compleix més amb el nostre final: que l'espectador estigui obligat a tocar i connectar amb allò que veu al seu davant.
* A partir d'aquí, s'han buscat diferents referents que ens podrien ajudar amb l'obra i el seu plantejament:
1. Les pintures caníbals de Goya
2. "Azul casi transparente", llibre de Ryu Murakami
3. @isshehungry (artista de maquillatge)
4. Sun Yuan i Peng Yu (tota la seva obra, però en específic "bodies connected")
5. @vaxo.lang
* També ens hem plantejat la estètica de la sala en general:
1. Estil de les obres: barroc
2. Jugar amb les ombres i la foscor
3. Cossos entrellaçats
4. Colors: negre, blanc, marro, vermell
* Per acabar la sessió ens hem plantejat qüestions més detall:
1. Pintures digitals → Projecció per poder afegir relleus a la zona projectada. El número i la temàtica de cada pintura: 1- sacrifici, 2- confiança, 3- submissió, 4- redempció de l'ésser
2. L'escultura principal → materials a utilitzar: 1- cera, 2- plàstic, 3- tela, 4- restes orgàniques d'éssers. Base que no es desfaci. Localitzada al centre de la sala. Tema: agonia. [Falta trobar la manera de cremar l'escultura per dins](/XImPaFr5TWaO5Alq9krhxw)
3. Màscares: Localització: pels llocs més incòmodes de mirar de la sala (racons, per sobre del sostre, per terra, entre pintures..., ). 1 màscara a sobre del cap de l'escultura principal amb expressió de plaer.

- > Coses a pensar per la sessio seguent:
- [x] > lescultura es la base de projeccio de les pintures. amb mapping, quan es toca, els sensors ho detecten i ensenyen el proces de degeneracio.
- [x] > l'escultura de color blanca.
- [x] > repensar la manera de interaccio --> on posem els sensors. --> sensors de so
- [x] > primers esbossos de lescultura, pintura i maquillatge
- [x] > mapping? projeccio? com es fa
- [x] > fer un planning

---
## Sessió 3

S'ha reflexionat sobre la manera d'interaccio: el videomapping s'activa gracies a un sensor de so on la gent l'activi parlant-li (cridant, dient un secret, ... ), i gracies a la interaccio el mapping s'activa i es veuen les pintures projectades sobre l'escultura. -->

Planning de les sessions de març:
- 28 febrer: fer esbossos i acabar d'aclarar dubtes amb professorat (tema interaccio)
- [x] escultura: començar a fer els esbossos a petita escala
- 6 març: començar amb les tres parts del projecte:
- [x] escultura: tria de la pose final
- [ ] pintures: acabar esbossos i fer primers bloquings de color
- [ ] maquillatge: primeres proves de maquillatge Special Effects per aconseguir un acabat realista
- 13 març:
- escultura: inici de la realitzacio en escala real
- pintures: continuar amb el bloquing de color de les 3 pintures
- maquillatge: proves de Special Effects en una cara :100: i/o en mascara directa
- 18-22 març:
- escultura: realitzacio de la figura final
- pintures: realitzacio de les 3 pintures
- maquillatge: realitzacio del maquillatge
- programacio: proves de projeccions a un bust

pintura com a complement a l'escultura

> Dubtes:
- [x] > restes organiques d'essers? --> bioart?
- [x] > videomapping --> projector -> un projector per a la part de davant.
- [ ] > programacio
- [x] > zona de treball -- alcoi i cupula (parlar amb el ferran i el jorge) + demanar bust per provar les projeccions
- [x] > pressupost?

manera mes organica de la interaccio (com t'escolta l'escultura): confessionari
i quin sentit te: deixar que les preucupacions se les emporti el vent --> confessar per treure't el mal de sobre.
esboss de la sala
pintura: que complementi l'escultura en els seus plecs
/ confessio que es reflexa a un mirall perque el confessat pugui veure la instalacio
/ escultura davant del confessat
/ agafar un arduino i començar a fer proves amb els sensors de so --> canviar llums/color de la pantalla.
/ funcionamiento del micro a traves del arduino --> exemples a estudy
/ resolume -- software de videomapping

---
## Part escultòrica:
### Primera sessió
El dia 18 de març vaig començar amb la producció de l'escultura. Vaig demanar opinions a professors perquè em poguessin assessorar a nivell de material i com abarcar una escultura de tant tamany. Al principi, l'escultura estava pensada de fer amb fang i despré, si era possible, passar-la a guix, però l'escultura presentaria bastants problemes:
1. El pès de l'escultura: Si hagués fet l'escultura de fang, veient que és una figura de 1.70 m, hagués arribat a pessar 120 kg.
2. El transport: Moure una escultura de tal tamany amb aquest pès hagués necessitat l'assistència de 4 persones, per no parlar de intentar maniobrar amb tal pès i grandària.
3. Ambient: Depentent de la humitat, escalfor, fredor, etz... que hi hagués a la sala, hi havia el risc que l'escultura es dil·latés de tal manera que crearia esquerdes i el perill que trenqués augmentaria considerablement.
S'em va recomenar que fés l'escultura utilitzant la combinació dels següents materials:
1. malla metàl·lica --> estructura interna
2. paper i cartró --> estructura externa i detalls finals
Si es fa una estructura metàl·lica a l'interior de l'escultura, pesaria menys i ja es podria donar un primer volum a l'escultura perquè modelar després es faci més fàcil.
Llavors, tornant a la primera sessió, es va fer la base de l'escultura i la base de l'estructura metàl·lica. Fent una base utilitzant dues planxes de fusta i clavant amb cargols i filferro les barres metàl·liques.

> []fotos de lestructura

### Segona i tercera sessió
El dia 22 de març vaig començar a fer la base metàl·lica, utilitzant malla de galliner (material que s'utilitza per fer les balles dels galliners). Aquesta malla s'ha de moldejar de manera manual, i per lligar-ho a les barres i entre sí, utilitzant filferro. Durant aquesta sessió i la següent vaig estar treballant sense guants, hi havia la opció, però a l'hora d'agafar les puntes, perdía el tacte i trigava molt més amb guants. Llavors vaig estar treballant "sense protecció", fent que acabés de cada sessió bastant marcada. El 10 d'abril vaig acabar la faixa, i ara tocava començar amb els cartrons
> []fotos del treball

### Quarta sessió
El 17 d'abril vaig fer la primera base de cartró per poder tapar els buits que deixava la malla i poder començar amb el paper i cartró matché. Amb diferents mides de cartrons vaig tapar el 80-90% de la superfície i amb petits trossos de filferro ho vaig enganxar as l'estructura metàlica. D'aquesta manera, a l'hora de fer les capes de paper i cartró macheé no s'escapés pels forats de la malla.
Aquella sessió va ser l'última on hi van haver incidents mèdics (talls i punxades).
> []fotos de les bases de cartró

### Cinquena sessió
El 8 de maig vaig fer la primera sessió de "modelar" amb cartró i paper macheé. Amb una barreja d'aigua i cola de fuster, vaig deixar sucant el cartró en petits trossets i quan estaven amb una textura més moldejable, anava fent capes a l'estructura base que tenia. Poc a poc, anar arreclant alguns dels errors anatòmics més visibles que s'havien creat per culpa de les punxes que el cartró deixava. En aquesta sessió vaig acabar de tapar tots els petits forats que encara quedaven entre plaques de cartró sec.
> []fotos de la primera passada de macheé

### Sisena i setena sessió
El 15 i el 22 de maig vaig fer les sessions de paper macheé amb cola d'empaperar. La tècnica utilitzada és la mateixa que amb la cola de fuster, però la resistència i la velocitat de la cola és més elevada. Vaig sucant els trossos de cartró, tallant-los en diferents mides per poder modelar més comodament. Aquí és on els detalls finals son implementats.
> []foto de les passades de paper macheé

### Vuitena sessió
El dia 05 de Juny és la darrera sessió de l'escultura. Aquí es va fer els últims acabats de modelat i la pintada amb pintura de esprai de color blanc, per deixar una superficie llisa per la projecció.
> []foto del resultat final

---

## Part de programació:
Consisteix en un sistema de *touch* que, al activar-ho, envia una senyal a l'ordinador i al programa Resolume perquè projecti unes animacions, i aquests son els passos que he seguit:
1) Veure que la conecció entre la placa ESP32 es pogués conectar amb el ordinador.
La primera prova és veure que la placa ESP32 es pugui conectar amb el ordinador, per saber que la placa funciona. La programació utilitzada és mitjançant un dels exemples proporcionats per arduino mateix: Basic Blink.
2) Programar la prova DigitalRead.
Amb aquesta prova el que s'aconsegueix és que la placa es pugui comunicar amb l'ordinador i comprovar que la direcció es correcte.
3) Programar el poder-se connectar a un hotspot.
Quan ja s'ha vist que la connecció entre la placa i l'ordinador és correcte i que la comunicació funciona, es programa un sistema de conecció wifi per a la placa, així arribant al següent punt.
4) Connectar el hotspot a l'arduino i l'ordinador.
D'aquesta manera, aconseguim que l'arduino es pugui comunicar amb l'ordinador sense la necessitat d'un cable que els connecti, fent que la peça quedi més neta.
5) Programar resolume perquè l'arduino hi pugui entrar en contacte.
És la part de la programació que connecta l'arduino amb el programa que és utilitzat.
6) Programar el touchRead.
L'última part de la programació és la més senzilleta: que quan es toqui el sensor de tacte, que en aquest cas es una nina de petites dimensions que es troba connectada