<div style="width: 45%; margin-left: auto;">

</div>
<a rel="license" href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/"><img alt="Llicència de Creative Commons" style="border-width:0" src="https://i.creativecommons.org/l/by-sa/4.0/88x31.png" /></a><br />Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a rel="license" href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/">Reconeixement-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons</a>
# Sistemes anti intrusió.

La protecció anti intrusió està associada a qualsevol intent d'accés no desitjat a un determinat lloc. Aquesta protecció pot realitzar-s'hi amb dispositius dissenyats per a la detecció o el __control de presència__, que detecten el moviment o l'existència de persones en determinades zones.
La majoria dels sistemes anti intrusió, basen el seu funcionament en 3 fases d'actuació:
### Fase I: dissuació preventiva.
Una placa de seguretat instal·lada en un lloc visible funciona com a element dissuasiu, ja que adverteix als possibles intrusos sobre la presència del sistema.

### Fase II: detecció de la intrusió.

Si un intrús penetra al perímetre de seguretat el sistema el detecta i realitza dues accions simultànies:
- **Dissuasió secundària**: S'activen els dispositius de senyalització i alarma acústics i lluminosos, exercint un efecte dissuasiu major.
- **Comunicació d'alerta d'alarma**: S'estableix comunicació a distància amb la central receptora d'alarmes (CRA) i amb el propietari de la instal·lació a través de números d'avís preprogramats, informant de la causa de l'alarma.
### Fase III: verificació i intervenció.
La central receptora d'alarmes verifica l'autenticitat de l'avís. Si es descarta que sigui una falsa alarma i la intrusió es confirma, es notifica al propietari i es posen en contacte amb les Forces i Cossos de Seguretat perquè procedeixin a intervenir.
## Equips i elements que composen un sistema anti-intrusió.
Normalment el sistema consta d'un panell d'alarmes o central de control (No confondre amb la CRA) al que es connecten una sèrie de dispositius de detecció (sensors) i els equips actuadors (actuadors).
### Sensors.
Els detectors dels sistemes anti-intrusió es col·loquen en zones estratègiques dels edificis a protegir o supervisar. Els podem trobar tan a les zones exteriors com a les zones interiors i sobre tot als accessos. I es poden instal·lar a parets, sostres, portes finestres i inclús a l'interior dels propis objectes de valor.
Com en qualsevol altre sistema de seguretat a l'hora de triar els sensor haurem de tenir en compte diferents paràmetres, com per exemple:
- Índex de sensibilitat: indica la capacitat per a detectar una intrusió. El podem expressar en tant per u de probabilitats de detecció.
- Índexos de dispersió: Fan referència a paràmetres estadístics i límits admissibles pel sensor, com per exemple el rang de temperatura, nivells de tensió, vibracions, etc.
- Índex de falses alarmes: indica la possibilitat de generar senyals d'alarma sense que s'hagi produit un intent d'intrusió.
### Actuadors.
Els actuadors típics d'aquests sistemes són aquells que permeten el bloqueig de portes i finestres com per exemple panys elèctrics, senyals acústics i lumínics que produeixen un efecte disuassori en cas de detecció d'una possible intrussió.
### Centrals de gestió d'alarmes.
Las centrals de gestió d'alarmes són el centre de decissió del sistema. Reben la informació dels sensors i en cas necessari activen els dispositius de maniobra o dissuasió.
Permenten la gestió i supervisió per zones independents dins de la mateixa edificació i poden estar connectades a una CRA (Central Receptora d'Alarmes).
### Accessoris i equips auxiliars.
Els equips auxiliars comprenen tots aquells dispositius que si bé no sempre són necessaris per a un correcte funcionament d'un sistema anti-intrussió permenten augmentar les prestacions de la instal·lació, faciliten les feines de gestió o milloren les comunicacions del sistema.
Exemples d'accessoris i equips auxiliars:
- Teclats de central
- Mòduls GSM
- Interface BlueTooth
- Mòdul Ethernet
## Zones i nivells de protecció
Per a dimensionar adientment un sistema anti-intrusió, és necessari un anàlisi de risc previ on quedin definits i delimitats els nivells de protecció, que generalment es classifiquen en 3 zones: zona exterior, zona d'accés i zona interior.
### Zona exterior
És la perifèria de la instal·lació, inclou el mur o valla exterior, patis, jardins, finestres, etc. Normalment el sistema d'alarma per a un incident en aquesta zona es situa en un nivell mínim.
En aquesta àrea s'utilitzen detectors de barrera, sensors soterrats i dispositius que detecten l'apertura forzosa de portes o finestres.
#### Links amb exemples de sensors de zona exterior:
- [Universal Technologies: seguridad perimetral enterrada](https://www.universalte.com/soluciones/cable-enterrado/)
- [Álava Ingenieros: detección por cable enterrado](https://www.grupoalava.com/seguridad/productos/tecnologias-de-deteccion/deteccion-de-intrusion-perimetral/sistemas-de-deteccion-por-cable-enterrado/)
- [RBtec: Sistemas de seguridad perimetral de vallas](https://www.rbtec.com/es/sensores-perimetrales-y-proteccion-subterranea/productos-de-deteccion-de-intrusos/)
- [Casmar: detección perimetral](https://www.casmarglobal.com/es/tienda/intrusion/deteccion-perimetral)
### Zona d'accés
La zona d'accés inclou la part exterior de l'edifici més propera a la porta i els llocs interiors com vestíbuls, recepcions, escales, passadisos i ascensors. L'activació de sistemes de detecció en aquestes zones implica que l'intrús ha penetrat o està apunt de penetrar a l'interior de l'edificació, per tant el sistema d'alarma es situa en un nivell mig.
### Zona interior
És la zona de protecció principal, en aquesta zona es troben les persones i els objectes que es dessitjen protegir. La activació dels sistemes de seguretat d'aquesta zona impliquen que l'intrús ha penetrat definitivament a l'edificació, cosa que suposa un nivell d'alarma alt o molt alt. En aquest estat d'alarma, és necessària la intervenció de les forces de seguretat.
Quan dissenyem un sistema de seguretat electrònica anti-intrusió que tingui en compte les diferents zones de l'edificació podem establir diferents nivells d'alarma obtenint així un sistema amb un alt grau de selectivitat.
## Principals tecnologies dels sensors de sistemes anti-intrusió.
### Detectors de barrera



Basen el seu funcionament en la creació d'una barrera de llum, (que pot ser làser, visible o infraroja) o de microones. Quan un individu interromp la barrera i el detector activa el senyal d'alarma.
### Detectors de contacte
Es basen en un principi tan simple com és la vibració per contacte. En aquesta categoria inclourem els següents tipus de detectors:
- __Contacte per vibració de mercuri__: Una petita capsula de mercuri estableix la connexió elèctrica de dues varetes metàl·liques, amb la vibració o un petit moviment el mercuri es desplaça desconnectant temporalment les varetes.
- __Contacte magnètic o d'apertura__: Consiteix en dues peces, una d'elles és un imant i l'altre un interruptor magnètic. Quan l'imant es separa de l'interruptor magnètic el sistema pot detectar l'apertura d'una finestra o porta. 

- __Detectors acústics__: Es basen en la captació d'ones de so mitjançant un petit micròfon i filtran els valors que han de provocar que salti l'alarma.
- __Detectors de vibracións sobre cristall__: Permeten captar l'intent d'intrusió abans inclús de la rotura del cristall.
- __Detectors inercials__: Detecten els cops i les vibracions sobre les superfícies on han estat instal·lats. Es poden instal·lar en parets i sostres i són efectius contra intents de penetració a través de butrons.
- __Detectors volumètics__: Detecten el moviment o presencia dins d'un àrea o volumen determinat. Normalment aquests detectors es basen o en la detección pasiva d'infrarojos o en la emisió d'ones de RF. També existeixen detectors que combinen ambdues tecnologies.
## Xerrada tipus col·loqui
Comentar diferents tipus d'interfaces de sortida de sensors i mètodes anti sabotatge.